VIATGEM AL TEMPS.

Proposta de visita al Safari Paleolític Viu, a la província de Burgos.

Paleolític Viu és una iniciativa privada dirigida per un equip de biòlegs, naturalistes i científics, el seu objectiu principal és el foment i la conservació de la natura, les espècies amenaçades i el seu equilibri amb l'home, dins de la defensa i estudi dels ecosistemes. Així mateix, analitza la relació existent entre l'home, les seues activitats passades, presents i futures i el medi natural en què es desenvolupen i al qual afecten.

En Paleolític Viu tindrem l'oportunitat de viure una experiència concebuda com una immersió total en la Prehistòria, en la contemplació dels paisatges i la seva fauna, endinsant-nos en el dia a dia dels habitants de la Prehistòria, realitzant les seues activitats i aprenent les seues tècniques de caça i formes de vida.

La reserva està vinculada a un projecte de reintroducció de bisons europeus i cavalls Przewalski, (cavalls prehistòrics en perill d'extinció) a l'entorn d'Atapuerca (Burgos). Ens permet als visitants veure i conèixer com eren alguns dels animals que van viure a Europa fa 10.000 anys en un entorn amb una riquesa natural extraordinària. També possibilita acostar-nos a la Prehistòria, no només a través dels seus fòssils o les seues rèpliques, sinó directament per mitjà dels protagonistes d'aquells ecosistemes del Paleolític Superior.

Una de les activitats que es pot fer a aquest safari s´anomena Perduts.

"Perduts" és una activitat de tres dies de durada en la qual es viuen diferents períodes de la història de la humanitat més remota. Els participants podrem realitzar activitats que ens permetran descobrir com va ser el comportament dels nostres avantpassats. Tindrem l'oportunitat d'aprendre a construir la nostra pròpia cabana per poder viure, tallar pedres per construir les nostres pròpies eines, crear foc a través de diverses tècniques prehistòriques, elaborar cordams, adobar pells, elaborar estris de caça i pesca, construir embarcacions, sabons, pasta de dents, etc. I tot això en un entorn natural i sense el més mínim contacte amb la tecnologia moderna, ja que queda prohibit portar qualsevol element tecnològic, ni tan sols podrem portar mòbil o un rellotge.

INTRODUCCIÓ A L´EDAT DELS METALLS.

L'edat dels metalls correspon al segon període dins de la Prehistòria. El primer gran període de la Prehistòria correspon al que es va cridar Edat de Pedra. Després del descobriment dels metalls com a arma, l'ésser humà va començar a utilitzar i treballar els metalls, naixent aquesta nova edat.

Es divideix en 3 marcades etapes:
- Edat de coure, a partir de l'any 6500 A.C.
En aquesta primera etapa l'home comença a treballar el coure, l'or i la plata. Els primers estris que es van confeccionar van ser elements per llaurar la terra, puntes de fletxes i atuells. També es va utilitzar aquest metall per fabricar ornaments o per decoracions en ritus fúnebres.
- Edat de bronze, apartir de l'any 2800 A.C.
Aquesta segona etapa apareix quan es descobreix l'aliatge del coure juntament amb l'estany per donar lloc al bronze, metall molt més resistent respecte de l'anterior.
L'expansió d'aquesta era comença des del costat sud d'Àsia i s´expandeix cap a totes les direccions arribant fins al nord d'Àfrica. Allà s'atura producte de la incomunicació que va produir el desert del Sàhara. La vida sedentària (que va començar en el Neolític) es consolida en aquesta edat de bronze.
- Edat de ferro a partir de l'any 1000 A.C.

Aquest metall no es va utilitzar amb anterioritat per falta de coneixement, sinó, perquè aquest metall era considerat un metall preciós, ja que els antics consideraven al ferro meteòric (provinent dels meteorits) com una joia. Aquesta etapa va aconseguir estendre per a l'any 1000 A.C cap a totes les parts del món, fins i tot va aconseguir penetrar el desert del Sàhara i estendre´s pel riu Nil.
Un detall característic d'aquesta edat és que aquí comencen a enterrar els morts de manera individual i no ja en forma col·lectiva. A més comença una divisió dels nivells de riquesa que també es va fer present en els ritus funeraris.

Voleu veure un vídeo que ens explica les característiques de  com era la vida a l´Edat dels Metalls? ací teniu l´enllaç.
Vídeo.

INTRODUCCIÓ AL NEOLÍTIC.

El Neolític, també conegut com l'Edat de Pedra polida va ser l'escenari de la Prehistòria que data des del 12.000 al 4.000 a.C. El principi d'aquest període està marcat per la fi de la glaciació (temps quan gairebé tot el planeta estava

cobert de gel) i acaba amb el desenvolupament de l'escriptura .

Característiques del Neolític:

Entre les principals característiques de l'època del Neolític, podem citar:

-Desenvolupament de l'agricultura. Aquest avanç va permetre als humans tenir una vida menys depenent
de la naturalesa. No van necessitar més recollir fruites, vegetals i arrels per a la seva subsistència diària.

-La domesticació d'animals (cabres, vaques, porcs, cavalls i aus de corral) també va col·laborar amb la
millora en la qualitat de vida. Combinat amb l'agricultura, la domesticació d'animals va permetre a
l'home un augment significatiu en la quantitat de la producció d'aliments. A causa del desenvolupament
de l'agricultura i la domesticació dels animals, els éssers humans van deixar de ser nòmades (sense llar fixa) per
convertint-se en sedentaris (amb llar establert).

Aquest fet va permetre el desenvolupament de les primeres comunitats (tribus, llogarets, pobles i ciutats).
Aquestes primeres comunitats es van desenvolupar pròximes a rius i llacs, ambients òptims en relació
a la qualitat de vida. A més de proveir a les necessitats bàsiques, l'aigua assumeix un nou paper en la vida
dels homes: irrigar el sòl per a la sembra.

Amb l'augment de la producció d'aliments, sorgiria la necessitat d'emmagatzematge.

- En el Neolític es va produir un gran desenvolupament de l'art de la ceràmica.

- En les primeres comunitats que es van formar, l'organització del treball es va fer necessària.
Els homes eren responsables de la caça, pesca i seguretat (funció de protecció militar). Les dones tenien
entre les seves tasques assignades: la cura de nens, la preparació de l'agricultura i l'alimentació.
-Amb l'augment de la producció d'aliments es produeix un significatiu augment poblacional. Aquest fet

va generar la necessitat de maneres d'administració social més desenvolupades, fins i tot amb l'establiment
de líders i funcions més concretes dins de la comunitat. També va passar en temps del Neolític, un
desenvolupament significatiu de les pràctiques religioses (rituals), culturals i artesanals.

Ací us deixe un enllaç d´un vídeo que mostra breument les diferències del Paleolític i el Neolític.
Vídeo.

ART PALEOLÍTIC.

Les primeres manifestacions artístiques van aparèixer en el Paleolític Superior, la qual cosa indica un important avanç en el pensament simbòlic i el desenvolupament de la capacitat de representar elements de l'entorn.

Les primeres mostres d'art van ser de dos tipus:

- Pintures rupestres: són pintures realitzades en els sostres i parets de les coves. A Europa s'han trobat pintures rupestres en diversos jaciments del Sud de França i el Nord d'Espanya, per la qual cosa aquestes pintures es coneixen amb el nom de pintures rupestres de la zona franc-cantàbrica. Aquestes són les seves característiques: 

Temes: animals aïllats, estàtics, representats amb gran realisme i sense formar escenes..

Tècnica: els animals eren representats amb gran realisme, pintats amb diversos colors (policromats) i en ocasions s'aprofitaven els sortints de les coves per donar més volum a les figures. Els colors que s'empraven procedien de minerals i plantes de diferents colors i fins i tot sang d'animals. Les pintures s'aplicaven amb els dits, amb espàtules o amb pinzells fets de pèls d'animals.

Els jaciments més importants amb pintures rupestres són els de la cova d´Altamira a Cantàbria i les coves de Niaux i Lascaux a França.

- Art mobiliar: es tracta d'objectes artístics que podien ser transportats, com estàtues o plaquetes amb gravats. Les mostres més conegudes d'art mobiliar són les anomenades Venus, figures femenines amb formes molt marcades (malucs amples, busts prominents, ventres engruixats), la qual cosa ha portat a pensar que van estar relacionades amb el culte a la fertilitat. Les més conegudes són les Venus de Willendorf i de Lespugue.

La funció de l'art paleolític és totalment desconeguda, no es poden fer més precisions; com a molt, es poden formular diverses teories, però sense proves sòlides:

- L'animal-tòtem estableix, d'una banda, un vincle espiritual entre l'ésser humà i la naturalesa i, per una altra, és un factor de cohesió del grup, ja que els individus es senten identificats amb el símbol que representa a la seva comunitat.

- Els bruixots o xamans hi utilitzarien les coves pintades com a santuaris prohibits als no iniciats, llocs sagrats en els quals se celebraven rituals minoritaris, reservats a uns pocs.

- La fecunditat i la màgia: les representacions servirien per demanar als esperits caça abundant o que els animals procreasen. Aquesta teoria justificaria que els animals representats siguen femelles prenyades i animals ferits per llances. Les venus serien deesses de la fecunditat que portarien l'abundància (per això les hi representarien obeses) i les figures masculines serien els xamans en plena cerimònia. Les mans serien la signatura dels participants en les cerimònies, i aquells que passaven a pertànyer a la categoria de caçadors adults. Així mateix, la representació d'animals perillosos era una forma de controlar-los, i allunyar-los.

-A això s'afegeix la idea d'Annette Laming Emperaire que sosté que tals forces són el masculí i el femení: la dona seria el bisó i el toro, mentre que l'home seria el cavall. De la mateixa manera, les armes representarien a l'home i les ferides i la sang a la dona. També el paper de l'un i l'altre seria oposat: la dona, una venus obesa generadora, i l'home grotesc, caçador i destructor.

LA SOFISTICADA MODA DEL PALEOLÍTIC.

L'home va començar a utilitzar la caça per cobrir dues necessitats al mateix temps alimentar-se i vestir-se i va anar desenvolupant habilitats i tècniques en tots dos aspectes. La caça els permetia extreure la carn per menjar, però també la pell d'aquests animals per confeccionar la roba que usaven.

A la pell dels animals cal donar-li forma i evitar que es descomponga pel que naix el primer procés d'adobat, que  era molt rudimentari. Les dones tenien la tasca de mastegar les pells fins que les mateixes eren aptes per al seu ús, per sort ràpidament es va descobrir que també es podien mullar i adobar amb substàncies vegetals. Per a l'home prehistòric, la necessitat primària de protecció es converteix ràpidament en una forma de diferenciar-se i alhora d'agrupar-se, per la qual cosa l'acte de vestir-se i fins i tot d´ornamentar-se comença a prendre una altra dimensió simbòlica i a funcionar com un element diferenciador de sexe, activitats socials, edats, rols, etc.

Els nostres avantpassats del Paleolític vestien robes molt elaborades i utilitzaven gran varietat d'ornaments. La multitud de formes impreses en la roca suggereixen una gran diversitat d'objectes, com a capells, cintes, collarets, cinturons, faldilles, benes i llenços. Alguns d'ells recorden les robes i adorns representats en algunes figuretes de l'època, conegudes com Venus paleolíticas o esteatopigias. 

Lluny de la idea de monòtona indumentària que suggereixen les imatges amb que habitualment s'il·lustra la vida dels nostres avantpassats, coberts amb pells d'animals toscament treballades, en aquella llunyana època existia una preocupació per abillar-se amb robes i ornaments sofisticats i la seva utilització com a element diferenciador dins de cada grup humà, segons es desprèn de la varietat de formes oposades. Així l'aspecte que havien de conferir als seus portadors resultava més vistós que el que apareix en recreacions populars, com les dels Picapedra.  

La producció de les robes i adorns, els indicis dels quals s´han trobat, constituïen una de les principals activitats dels grups humans de llavors. Probablement es tractava d'una labor realitzada per dones, nens i ancians durant les partides de caça dels homes adults. Diuen que les dones que produïen tan delicades peces probablement intentaven crear símbols de l´estatus familiar dins del grup. Aquestes peces i adorns havien d'exhibir-se especialment durant les cerimònies i rituals religiosos.

Fins ara es considerava que els teixits més antics es situaven en Anatolia i Palestina, on s'han trobat restes de fibres de lli trenat i retorçat.

EINES PALEOLÍTIQUES.

Encara que els nostres avantpassats depenien quasi completament de la naturalesa per a la seua supervivència, durant el Paleolític van inventar algunes tècniques que els van permetre adaptar-se millor a l'entorn, com  l'elaboració d'eines de pedra tallada. 

S'elaboraven instruments especialitzats per a usos concrets: tallar, raspar, caçar, perforar,... Inicialment la tècnica de talla era prou rudimentària, però amb el pas del temps va anar evolucionant. Durant el Paleolític Superior es van realitzar instruments de pedra tallada molt més perfeccionats i també es van utilitzar altres materials, com fusta i os.

A partir de les pedres, les eines es van fer per mitjà del fregament d'aquestes amb altres objectes, aconseguint qualsevol classe d'utensili destinat a facilitar-los les seues tasques. Com la caça era indispensable per a la subsistència, es van dissenyar diversos tipus d'armes, com a destrals, llances i arpons. També es té coneixement que van fabricar algunes trampes per a evitar el gran perill que representava la lluita cos a cos amb animals grans. 

En el seu inici, aquestes eines fetes amb pedra eren tosques, pesades i difícils d´emprar, però amb l'esdevindre del temps,  aquestes es van anar fent a poc a poc més xicotetes i eficaces per al seu ús i maneig."

QUÈ MENJAVEN? COM CUINAVEN?

Els nostres avantpassats del Paleolític eren depredadors, és a dir, consumien recursos naturals. Per a alimentar-se, caçaven, pescaven i recol·lectaven fruits i plantes. Per això se'ls denomina caçadors- recol·lectors. 

Com no produïen aliments, es veien obligats a desplaçar-se a altres llocs quan el menjar s'esgotava. 

El menjar durant l'era paleolítica era variat, encara que depenia dels diferents hàbitats on vivien els èssers humans, els caçadors-recol·lectors menjaven principalment carn, peix, verdures, fruites seques i insectes en diverses proporcions.

Un dels factors més importants en la Prehistòria va ser el descobriment del foc, la qual cosa li va permetre a estos humans augmentar les seues probabilitats de sobreviure. Poc a poc es van fer amb el control del foc. Al principi van aprendre a controlar-lo i mantindre-lo encés, alimentant-lo amb fusta. Després van ser capaços de produir-lo a voluntat. Aquest va ser un avanç de gran importància, ja que va millorar considerablement la seua vida, perquè el foc proporcionava calor i llum a les nits, permetia cuinar els aliments i servia per a espantar a les feres.

Es creu que la primera vegada que l'home va veure foc va ser degut a un raig de tempestat que va incendiar una superfície seca. Les evidències ens confirmen que aquest element de la naturalesa va arribar a produir-se de manera intencionada i es sap que el primer mètode va ser el fregament d'un pal amb fusta seca, però també es va aconseguir raspant ràpidament dos pedres, o fregant una corda contra una fusta.

Sabeu què? ara hi ha un grup de persones que pensen que alimentar-se amb la dieta paleolítica és una bona opció per a aprimar-se i portar un estil de vida més saludable.

Aquesta dieta paleolítica també coneguda com a dieta de l'home de les cavernes, dieta de l'edat de pedra o dieta dels caçadors- recol·lectors, és un pla nutricional basat en la suposada dieta de plantes silvestres i animals salvatges que van ser consumits pels humans del període Paleolític. La dieta es centra en l'ús dels aliments suposadament disponibles abans de la revolució neolítica i es compon principalment de carn, peix, fruites, verdures, fruites seques i arrels, així mateix exclou grans, llegums, productes lactis,sal, sucres refinats i olis processats.

Ací us eixe un enllaç d´un vídeo que ens explica amb més detall en qué consisteix aquesta dieta.

Punxa i veuràs el vídeo.

LA VIVENDA PALEOLÍTICA.

Els paleolítics eren nòmades, vivien en coves o, quan el clima era més càlid, en assentaments a l'aire lliure. 

Aquests humans vivien en xicotets grups, d'uns 20 a 50 membres, units per llaços familiars. En les tribus els membres més importants eren les persones que més aportaven a la supervivència del grup: els caçadors més hàbils, els fetillers i els ancians, que aportaven la seua experiència per a solucionar els problemes.

Tots els membres col·laboraven per igual en la supervivència del grup i es repartien les tasques: les dones s'encarregaven de cuidar dels xiquets i xiquetes, recol·lectar fruits i capturar animals de dimensió reduïda, mantindre el foc encès, assaonar pells... Els homes s'encarregaven de caçar, fabricar eines i defensar la tribu. Tots contribuïen a ensenyar als més xicotets i cuidaven dels altres.

Encara que foren nòmades als nostres avantpassats sempre els venia bé arrecerar-se a l'hivern, i quan s'establien en algun lloc calia fabricar utilitzant la imaginació. Si es trobava una bona cova ja estava solucionat, però no sempre era així.

És en la vivenda on, tal vegada, millor podem apreciar la utilització dels recursos del mig, de la pedra i la fusta, les pells, els ossos d'animals, les fibres, el foc, etc...

En algunes zones d'África s'han trobat restes que indiquen que es refugiaven en vivendes fetes de branques i fusta subjectes per grans pedres que rodejaven la vivenda. En els països calcaris utilitzaven les coves naturals. Els neandertales que van arribar fins a Sibèria i regions estepàries amb pocs arbres, empraven els ossos de mamut coberts per pells i terra. Els pobles nòmades havien de tindre vivendes lleugeres que es pogueren transportar, ja que portarien amb ells les pells de recobriment i aprofitarien el material de cada zona.

RESTES PALEOLÍTICS A LES COVES DE MONTSERRAT.

Com sabem que aquestes coves van ser coves paleolítiques? Doncs perquè no fa molt, uns arqueòlegs van descobrir que a aquestes coves de la serra de Montserrat, hi van viure durant un temps els nostres avantpassats paleolítics.

Açó ens demostra que part dels primers èssers humans ja estaven presents a la nostra terra, no us pareix increïble?

Per si no saps on estan les coves de Montserrat t´ho mostraré amb aquesta imatge.

Aquest com imagines, no és l´únic lloc on s´hi han trobat restes paleolítics, però, sempre fa més il-lusió saber que els nostres avantpassats van estar prop d´on estem ara nosaltres. Encara així, hem de saber, que a moltes més parts d´Europa i fins i tot del món també hi ha descobriments paleolítics.

Els arqueòlegs han trobat dins d´aquesta cova, anomenada cova Gran, eines i també restes d´animalets que es van menjar els paleolítics.

Aquest descobriment va sortir publicat junt a una foto, que ens mostra els arqueòlegs a la cova amb part del que han trobat, segur que tens ganes de veure-la.

Us deixe l´enllaç de la notícia que ens demostra que els paleolítics van viure molt a prop de nosaltres.

Punxa per a veure la notícia

EL PALEOLÍTIC? AÇÒ QUAN VA SER?

El Paleolític és la primera etapa de la Prehistòria,un període de la història de la Humanitat, que es va iniciar fa més o menys 2 milions d'anys i es va estendre fins fa prop de 10.000 anys.

Aquesta època històrica está marcada pel desenvolupament i ús d'eines fetes amb pedra, per això també la cridem l'Edat de Pedra.

Amb aquesta imatge us podeu fer una idea de quant temps ha passat des de la Prehistòria.

Dins de la Prehistòria hi van haver etapes, aquestes van ser tres, com podem veure a aquesta imatge.

I a més, dins del paleolític també hi havien tres fases (Paleolític Inferior, Paleolític Mitjà i Paleolític Superior) suposen el període més extens de la història humana. La clau d'aquests milions d'anys va radicar en el perfeccionament de les eines de pedra i en el desenvolupament d'estris realitzats amb altres components, com fusta i ossos.

Tu sabs quin esdeveniment marca el pincipi i fi de la Prehistòria? doncs bé, la Prehistòria comença amb     l´aparició de l´home i acaba quan apareix l'escriptura.

Has vist quantes èpoques històriques fa ja que es va acabar la Prehistòria?

I recorda el Paleolític és la primera de totes les etapes fa molts anys ja, veritat?