LA VIVENDA PALEOLÍTICA.

Els paleolítics eren nòmades, vivien en coves o, quan el clima era més càlid, en assentaments a l'aire lliure. 

Aquests humans vivien en xicotets grups, d'uns 20 a 50 membres, units per llaços familiars. En les tribus els membres més importants eren les persones que més aportaven a la supervivència del grup: els caçadors més hàbils, els fetillers i els ancians, que aportaven la seua experiència per a solucionar els problemes.

Tots els membres col·laboraven per igual en la supervivència del grup i es repartien les tasques: les dones s'encarregaven de cuidar dels xiquets i xiquetes, recol·lectar fruits i capturar animals de dimensió reduïda, mantindre el foc encès, assaonar pells... Els homes s'encarregaven de caçar, fabricar eines i defensar la tribu. Tots contribuïen a ensenyar als més xicotets i cuidaven dels altres.

Encara que foren nòmades als nostres avantpassats sempre els venia bé arrecerar-se a l'hivern, i quan s'establien en algun lloc calia fabricar utilitzant la imaginació. Si es trobava una bona cova ja estava solucionat, però no sempre era així.

És en la vivenda on, tal vegada, millor podem apreciar la utilització dels recursos del mig, de la pedra i la fusta, les pells, els ossos d'animals, les fibres, el foc, etc...

En algunes zones d'África s'han trobat restes que indiquen que es refugiaven en vivendes fetes de branques i fusta subjectes per grans pedres que rodejaven la vivenda. En els països calcaris utilitzaven les coves naturals. Els neandertales que van arribar fins a Sibèria i regions estepàries amb pocs arbres, empraven els ossos de mamut coberts per pells i terra. Els pobles nòmades havien de tindre vivendes lleugeres que es pogueren transportar, ja que portarien amb ells les pells de recobriment i aprofitarien el material de cada zona.