Les primeres mostres d'art van ser de dos tipus:
- Pintures rupestres: són pintures realitzades en els sostres i parets de les coves. A Europa s'han trobat pintures rupestres en diversos jaciments del Sud de França i el Nord d'Espanya, per la qual cosa aquestes pintures es coneixen amb el nom de pintures rupestres de la zona franc-cantàbrica. Aquestes són les seves característiques:
Temes: animals aïllats, estàtics, representats amb gran realisme i sense formar escenes..
Tècnica: els animals eren representats amb gran realisme, pintats amb diversos colors (policromats) i en ocasions s'aprofitaven els sortints de les coves per donar més volum a les figures. Els colors que s'empraven procedien de minerals i plantes de diferents colors i fins i tot sang d'animals. Les pintures s'aplicaven amb els dits, amb espàtules o amb pinzells fets de pèls d'animals.
Els jaciments més importants amb pintures rupestres són els de la cova d´Altamira a Cantàbria i les coves de Niaux i Lascaux a França.
- Art mobiliar: es tracta d'objectes artístics que podien ser transportats, com estàtues o plaquetes amb gravats. Les mostres més conegudes d'art mobiliar són les anomenades Venus, figures femenines amb formes molt marcades (malucs amples, busts prominents, ventres engruixats), la qual cosa ha portat a pensar que van estar relacionades amb el culte a la fertilitat. Les més conegudes són les Venus de Willendorf i de Lespugue.
La funció de l'art paleolític és totalment desconeguda, no es poden fer més precisions; com a molt, es poden formular diverses teories, però sense proves sòlides:
- L'animal-tòtem estableix, d'una banda, un vincle espiritual entre l'ésser humà i la naturalesa i, per una altra, és un factor de cohesió del grup, ja que els individus es senten identificats amb el símbol que representa a la seva comunitat.
- Els bruixots o xamans hi utilitzarien les coves pintades com a santuaris prohibits als no iniciats, llocs sagrats en els quals se celebraven rituals minoritaris, reservats a uns pocs.
- La fecunditat i la màgia: les representacions servirien per demanar als esperits caça abundant o que els animals procreasen. Aquesta teoria justificaria que els animals representats siguen femelles prenyades i animals ferits per llances. Les venus serien deesses de la fecunditat que portarien l'abundància (per això les hi representarien obeses) i les figures masculines serien els xamans en plena cerimònia. Les mans serien la signatura dels participants en les cerimònies, i aquells que passaven a pertànyer a la categoria de caçadors adults. Així mateix, la representació d'animals perillosos era una forma de controlar-los, i allunyar-los.
-A això s'afegeix la idea d'Annette Laming Emperaire que sosté que tals forces són el masculí i el femení: la dona seria el bisó i el toro, mentre que l'home seria el cavall. De la mateixa manera, les armes representarien a l'home i les ferides i la sang a la dona. També el paper de l'un i l'altre seria oposat: la dona, una venus obesa generadora, i l'home grotesc, caçador i destructor.
La funció de l'art paleolític és totalment desconeguda, no es poden fer més precisions; com a molt, es poden formular diverses teories, però sense proves sòlides:
- L'animal-tòtem estableix, d'una banda, un vincle espiritual entre l'ésser humà i la naturalesa i, per una altra, és un factor de cohesió del grup, ja que els individus es senten identificats amb el símbol que representa a la seva comunitat.
- Els bruixots o xamans hi utilitzarien les coves pintades com a santuaris prohibits als no iniciats, llocs sagrats en els quals se celebraven rituals minoritaris, reservats a uns pocs.
- La fecunditat i la màgia: les representacions servirien per demanar als esperits caça abundant o que els animals procreasen. Aquesta teoria justificaria que els animals representats siguen femelles prenyades i animals ferits per llances. Les venus serien deesses de la fecunditat que portarien l'abundància (per això les hi representarien obeses) i les figures masculines serien els xamans en plena cerimònia. Les mans serien la signatura dels participants en les cerimònies, i aquells que passaven a pertànyer a la categoria de caçadors adults. Així mateix, la representació d'animals perillosos era una forma de controlar-los, i allunyar-los.
-A això s'afegeix la idea d'Annette Laming Emperaire que sosté que tals forces són el masculí i el femení: la dona seria el bisó i el toro, mentre que l'home seria el cavall. De la mateixa manera, les armes representarien a l'home i les ferides i la sang a la dona. També el paper de l'un i l'altre seria oposat: la dona, una venus obesa generadora, i l'home grotesc, caçador i destructor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.