LA SOFISTICADA MODA DEL PALEOLÍTIC.

L'home va començar a utilitzar la caça per cobrir dues necessitats al mateix temps alimentar-se i vestir-se i va anar desenvolupant habilitats i tècniques en tots dos aspectes. La caça els permetia extreure la carn per menjar, però també la pell d'aquests animals per confeccionar la roba que usaven.

A la pell dels animals cal donar-li forma i evitar que es descomponga pel que naix el primer procés d'adobat, que  era molt rudimentari. Les dones tenien la tasca de mastegar les pells fins que les mateixes eren aptes per al seu ús, per sort ràpidament es va descobrir que també es podien mullar i adobar amb substàncies vegetals. Per a l'home prehistòric, la necessitat primària de protecció es converteix ràpidament en una forma de diferenciar-se i alhora d'agrupar-se, per la qual cosa l'acte de vestir-se i fins i tot d´ornamentar-se comença a prendre una altra dimensió simbòlica i a funcionar com un element diferenciador de sexe, activitats socials, edats, rols, etc.

Els nostres avantpassats del Paleolític vestien robes molt elaborades i utilitzaven gran varietat d'ornaments. La multitud de formes impreses en la roca suggereixen una gran diversitat d'objectes, com a capells, cintes, collarets, cinturons, faldilles, benes i llenços. Alguns d'ells recorden les robes i adorns representats en algunes figuretes de l'època, conegudes com Venus paleolíticas o esteatopigias. 

Lluny de la idea de monòtona indumentària que suggereixen les imatges amb que habitualment s'il·lustra la vida dels nostres avantpassats, coberts amb pells d'animals toscament treballades, en aquella llunyana època existia una preocupació per abillar-se amb robes i ornaments sofisticats i la seva utilització com a element diferenciador dins de cada grup humà, segons es desprèn de la varietat de formes oposades. Així l'aspecte que havien de conferir als seus portadors resultava més vistós que el que apareix en recreacions populars, com les dels Picapedra.  

La producció de les robes i adorns, els indicis dels quals s´han trobat, constituïen una de les principals activitats dels grups humans de llavors. Probablement es tractava d'una labor realitzada per dones, nens i ancians durant les partides de caça dels homes adults. Diuen que les dones que produïen tan delicades peces probablement intentaven crear símbols de l´estatus familiar dins del grup. Aquestes peces i adorns havien d'exhibir-se especialment durant les cerimònies i rituals religiosos.

Fins ara es considerava que els teixits més antics es situaven en Anatolia i Palestina, on s'han trobat restes de fibres de lli trenat i retorçat.